EL QUE EL PP NO HA FET: CULTURA

Al llarg dels últims 28 anys el PP ha tingut temps de sobra per a demostrar quines eren les seues prioritats i quines coses li passaven de llarg. El monocultiu de la rajola ha sigut la prioritat entre les prioritats i la cultura ha sigut un residu municipal irreciclable: no han sabut on ficar-la ni què fer amb ella. Durant els llargs 28 anys de govern, el PP no ha fet absolutament res per traçar una política cultural des de l’Ajuntament. Política cultural no significa subvencions. Política cultural no significa repartir diners entre les associacions perquè elles facen el que l’Ajuntament no fa. Política cultural no significa inaugurar edificis per a deixar-los buits. Política cultural significa que un Ajuntament pren el compromís amb el seu poble de configurar una programació àmplia (espectacles, oci, formació, etc.); oberta per a tots (majors, joves, xiquets, dones, universitaris, immigrants, etc.); basada en uns valors comuns a tots (llibertats individuals, dret a la promoció social, integració, igualtats, formació intel·lectual, artística i cívica, convivència, etc.); i dirigit des del mateix Ajuntament, amb el seu regidor al front, amb una partida pressupostària adequada i, si és possible, amb la col·laboració de tots el grups polítics. Perquè la cultura és de tots i per a tots. Això és política cultural.

A Rafelbunyol només s’han vist subvencions, que estan molt bé, que l’Ajuntament les ha de donar per llei i no són gràcia seua, però que són obertament insuficients. Un Ajuntament no pot descarregar la responsabilitat de fer cultura al llom d’unes associacions i després culpar-les de la cultura que es faça al poble, perquè és responsabilitat exclusiva del mateix Ajuntament. I podem dir que el PP ha pasta els últims 28 anys fugint d’eixa responsabilitat com qui fuig d’un bou. El PP, amb la cultura, és de la primera por.

I què tenim la ciutadania de Rafelbunyol al cap de 28 anys en matèria cultural? Un desert. I què ha fet el PP durant els últims 28 anys? Torres d’arena. Torre d’arena ha estat la Casa de Cultura. Al llarg de les sis legislatures del PP han agafat la Casa de Cultura i l’han tirat a terra, l’han tornat a alçar igual que estava, l’han tornat a tirar a terra, i ara la tornen a alçar per a deixar-la igual que estava. Ningú en el PP és capaç de vore que no es pot construir un espai de cultura on hi ha més metres quadrats de bar- casino que d’instal·lacions culturals?

Torre d’arena ha estat l’estranya i rocambolesca història de l’única regidora de Cultura en els últims 24 anys. Una figura política instrumentalitzada des de l’Alcaldia en benefici propi, sense capacitat operativa, lligada de mans i peus, i al servei de la ropaganda del PP; un experiment fracassat i costós en temps i diners.

Torre d’arena ha estat vendre la burra d’un Rafelbunyol modèlic i exemplar per a tota la comarca, i constatar després que multitud de pobles ens porten 28 anys d’avantatge en matèria cultural. Els mateixos anys que governa el PP en solitari. Què pot rgumentar el PP en defensa pròpia? Les Escoles de Primària noves, el nou Institut, l’Escola d’Adults, el futur Auditori són projectes que no depenen exclusivament de l’Ajuntament de Rafelbunyol i que també han estat impulsats i pagats per la diputació, la Conselleria, etc., i que, en tot cas, compten amb el suport de l’oposició perquè són projectes institucionals.

Si el PP haguera mostrat en cultura la meitat d’entusiasme que té per la rajola, Rafelbunyol seria hui una superpotència cultural. Si durant les últimes set legislatures el PP haguera treballat un poquet, només un poquet en matèria de cultura, Rafelbunyol no duria 28 anys perduts.