Quan baixes en l’estació de Rafelbunyol el primer que notes és que el cel és més blau, l’aire és més pur i tot això. Benvinguts al paradís. Per qualsevol cantó, pot aparéixer un gos amb un collar de quilo i mig de llonganissa de nadal. A cada casa hi ha una fontana rococó d’on manen les 24 hores bitllets de 500 euros i som tots profundament feliços. A Rafelbunyol no existeixen les malalties. La gent generalment no es mor, i si hi ha alguna defunció a l’any és a causa d’atacs repentins i fulminants de felicitat. Senzillament van pel carrer i reventen com un tronaor. I tot, tot, gràcies al nostre Alcalde, El Más Grande. Ell dugué la Constitució i les llibertats a Rafelbunyol el 1978 i l’Estatut de 1983. Apadrinà l’ingrés de Rafelbunyol a la Unió Europea el 1986; el 1992 fou l’artífex de l’èxit de l’Expo i els Jocs Olímpics, i el 2002 portà la nova moneda de Rafelbunyol: l’euro.
.
Però no sempre ha estat així. Rafelbunyol ha conegut els negres abismes de la fam, la delinqüència i el desordre social. La gent major encara recorda com era la vida sense Jaume Garcia. Abans de Jaume, Rafelbunyol era un niu de prostitució i homosexualitat passiva. La merda se’ns menjava pels garrons; la pesta bubònica, el còlera miserere i les crisis agudes d’ansietat s’apoderaven de la gent anant anant. Els xiquets naixien tontets i les persones que estaven bé no podien treballar a causa d’un ancestral amor a la cassalla i al tintorro. Sense Jaume, les famílies no existien: la zoofília, l’incest i l’antropofàgia constituïen la base de les relacions socials. No devades, Rafelbunyol era conegut com el Poble dels Tontos. Els altres pobles es burlaven de nosaltres i tots estàvem afrontats de ser de Rafelbunyol.
.
Jaume García és qui ens ha parit, l’home que ens va salvar de l’autodestrucció. Ell, un dia, pujà a la Muntanya del Piló, i senyalant cap al poble amb el dit, digué: “Lligueu-vos els matxos”. Ens ensenyà a fer el foc amb dos palets i dugué l’agricultura i els metalls a Rafelbunyol; ens va alfabetitzar a tots (la b con la a, ba, etc...) i ens revelà que érem persones humanes, amb sentiments, i que, a diferència dels monos, podíem crear famílies. Amb ell començà la Revolució a Rafelbunyol, tot deixant el poble a l’altura de les grans civilitzacions. Hi ha una línia recta que fa: Grècia-Roma-Rafelbunyol, que en la Història de l’Art s’estudia com Escultura-Columna-Rajola. Jaume Garcia és la cosa més gran que ha parit mare, el Pare Creador de Rafelbunyol. Per on ho mires.
.
Els pobles veïns, els mateixos que fa anys es burlaven dels indígenes de Rafelbunyol, ara es revolquen en l’enveja i tenen brots psicòtics cada vegada que pensen que Jaume García no és el seu Alcalde. Que els folle un burro. Haver-lo votat. Pena de muerte. Jaume és nostre, i la seua mirada és com la llum del Sol, que abarca totes les parcel·les, tots els solars, del Sistema Planetari. Poesia... és ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada