dilluns, 9 d’abril del 2007

LA CASA DE LA CULTURA

Han començat ja les obres d’enderrocs i reforma de la Casa de la Cultura. Fa temps que el BLOC va manifestar la necessitat d’el·laborar un projecte millor i consensuat (entre Ajuntament i societat) per a una nova Casa de Cultura, i a hores d’ara podem dir que l’Ajuntament comença a treballar en el pitjor dels projectes possibles.

En el seu temps, el BLOC va posar damunt la taula la urgència de convocar el món associatiu al voltant d’un concurs d’idees amb la intenció d’aportar suggerències i diferents visions del que podria ser. Però eixa proposta caigué a causa de la intransigència negociadora de l’Alcalde. De manera que, desgraciadament, ens tornem a trobar davant d’una nova ocassió perduda per dotar el poble de les infraestructures culturals necessàries per a segle XXI.

El projecte que el PP té per a la Casa de la Cultura naix vell i desfassat. L’actual projecte és, senzillament, la mateixa Casa de Cultura amb l’única aportació contemporànea d’un ascensor i un muntacàrregues. I això significa apostar per un model cultural esgotat, significa una reculada del govern, significa la incapacitat de donar un pas endavant i assumir que hi ha altres idees constructives i aprofitables a banda de les seues.

Diguem model cultural esgotat perquè la nova Casa de Cultura (és a dir, la de tota la vida) no és un espai funcional, ni està preparat per a les noves necessitats i les noves possibilitats artístiques i civils. El repartiment d’espais és anacrònic i, a més, no hi ha aules o sales de reunió, ni espais multifuncionals per donar cabuda diferents actes, ni espai audiovisual, ni res de res... Ens trobem la mateixa Casa de Cultura de sempre, i nosaltres no entenem com estan dispostos a editar un error d’una manera tan conscient. No comprenem com pensen gastar-se tants diners per a, total, tindre el mateix: un gran Casino de 400 m2.

S’ha reproduit un projecte caspós de casino-cine dels anys del franquisme. Damunt, va a costrar una fotrecada de diners. Perdem la possibilitat de guanyar un espai dinàmic, contemporani, versàtil, integrador i respectuós amb la seua façana històrica exterior. Molts milions, molts anys i moltes esperances després, anem a tindre el que ja teníem.