EL QUE EL PP NO HA FET: JOVENTUT

Al llarg d’estos 28 anys el PP ha mostrat un passotisme preocupant per un dels sectors socials més vulnerables com és la joventut. Hi ha hagut tres línies d’acció en la política de Joventut del PP que són les que han determinat totes estes legislatures.

Quan el BLOC entrà a l’Ajuntament l’any 1995, una de les primeres mesures que va presentar fou la creació dels Consells Municipals, òrgans que regularen les relacions entre l’Ajuntament i el poble, per tal d’incidir positivament sobre les polítiques posteriors. Un d’eixos òrgans de representativitat, diàleg i opinió era el Consell Municipal de la Joventut, un organisme destinat a crear ponts entre la realitat social i les institucions.

Si aquell 1995 fou el moment en què el PP es va negar en rotund a tal efecte, hui és el moment en què el PP continua tancat a canalitzar les demandes i necessitats de la gent jove. Des d’aquells anys i fins hui, l’Ajuntament del PP ha tingut ocasió d’acostar-se mínimament als joves i no ha volgut. Moltes han estat les associacions juvenils que han desfilat pel poble i a les quals el PP ni s’ha dignat a atendre o a incorporar al debat municipal, moltes ocasions perdudes per a incorporar els joves a la vida d’un Ajuntament, involucrar-les en el dia a dia del seu poble, saber per elles quines inquietuds mouen els joves. Però el món associatiu sempre ha estat despatxat pel PP a colp de subvenció i sense implicar-se en els motius de cadascú.

Una altra línia en l’acció política del PP respecte als joves ha estat la tendència a ignorar la seua realitat econòmica i posposar una i una altra vegada la construcció de les VPO. Ara per ara, el PP no pot parlar de les VPO perquè, senzillament, ha estat 28 anys ignorant reiterativament les necessitats de vivenda per part dels més joves. En eixe sentit, el govern del PP està a la cua de la comarca; el PP ha deixat Rafelbunyol a la cua de tots.

L’altra línia d’acció política del PP durant este temps ha consistit a ignorar, una vegada i una altra, la necessitat dels joves de guanyar espais propis per a l’oci i fomentar la creativitat i les relacions. En relació amb això, i a diferència d’altres col·lectius locals, la joventut de Rafelbunyol mai no ha comptat amb locals municipals, ni infrastructures, ni ajudes municipals per als estudis (tal com compten els de Primària i Secundària). No cal oblidar que si hi ha un Casal del Jove ha estat a instàncies del BLOC. Tampoc existeix un Pla Integral de Joventut tot i les reiterades peticions del BLOC; un Pla que s’havia de marcar des de la transversalitat (educació, cultura, oci, esports, treball, vivenda...) i amb la col·laboració de tots els agents socials; unes línies mestres que havia de portar endavant la Regidoria de Joventut.

Podem dir, en definitiva, que la gestió del PP en matèria de joventut ha estat inexistent, i que esta ignorància per part de l’Ajuntament ha convertit la joventut en una capa social arraconada i discriminada pel PP.

28 anys d’indiferència.